Educació conscient, educació coherent!

Acab de tornar d'un cap de setmana molt intens, molt emocionant, molt productiu... MOLT DE TOT! No sé com he d'assimilar tot això, poc a poc he d'anar resituant moltes coses dins jo; tant a "las tripas", al cor com al cap. Tot em va mil!

És difícil d'explicar tot el que hem viscut, ha estat TAN INTENS. 

Primer de tot, estic molt contenta d'haver compartit aquesta experiència amb en Toni, amb amigues i companyes... Ens hem apropat un poc més els uns als altres, ens hem conegut un poc més, hem rigut i hem plorat! 

Seguir amb tot el que m'han aportat aquestes jornades: moltes reflexions, moltes pors, dubtes... Però sobretot motivació i il.lusió per caminar en aquest nou camí.

El canvi en la educació és necessari ( això ja ho pensava) però me'n vaig covençuda de que és possible. Serà dur, difícil, requereix molt de compromís, esforç, feina i implicació... Però estic segura de que valdrà la pena. 

T'animes a començar aquest nou camí?

Els 100 llenguatges dels infants

Aquí teniu un poema que vaig descubrir fa poc, em va agradar molt i dóna molt que pensar: com ens miram els infants a l'escola? Com és possible que al llarg dels anys d'escola, minvi la seva creativitat? No hauria de ser a l'inrevés? Alguna cosa no funciona... 

Els cent llenguatges dels infants

L'infant

és fet de cent.

L'infant té

cent llengües

cent mans

cent pensaments

cent maneres de pensar

de jugar i de parlar

cent sempre cent

formes d'escoltar

de sorprendre's d'estimar

cent alegries

per cantar i comprendre

cent mons

per descobrir

per inventar

cent mons

per somiar.

L'infant té

cent llengües

(i encara cent cent cent)

però li'n roben noranta-nou.

L'escola i la cultura

li separen el cap del cos.

Li diuen:

que pensi sense mans

que actuï sense cap

que escolti i no parli

que comprengui sense joia

que estimi i se sorprengui

només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:

que descobreixi el món que ja existeix

i de cent li'n roben noranta-nou.

Li diuen:

que el joc i la feina

la realitat i la fantasia

la ciència i la imaginació

el cel i la terra

la raó i el somni

són coses que no van plegades.

Li diuen en suma

que el cent no existeix.

L'infant diu:

però el cent existeix.

Autor: Loris Malaguzzi

Després de visitar l'escola " El Martinet" aquest cap de setmana passat, m'han  sorgit molts de plantejaments, dubtes, reflexions,... sobre la meva tasca docent. Al mateix temps ha sorgit una necessitat de formar-me, cercar, llegir, investigar... que feia temps no sentia, i això m'agrada!
Així doncs, he decidit crear aquest blog que em serveixi per recollir aquesta informació,posar- la en comú i REFLEXIONAR.
Potser vos demanau perquè aquest nom al blog " El rebost de les lletres":
REBOST: espai on conservar els menjars. Per jo, una paraula molt mallorquina i un espai on hi podem trobar de tot.
LLETRES: signes gràfics d'un sistema d'escriptura. Senzillament m'agrada el món de les lletres, de les paraules... Inventar-ne de noves, conèixer-les, crear històries...
 Després de donar-li moltes voltes, m'he decidit per aquest nom i ja sabeu el perquè.